Vàrem tenir un Col·loqui sobre Salut Mental promogut per la Comissió de Salut de la FAVB i el Fòrum Català d’Atenció Primària per debatre el patiment emocional des de l'atenció primària.
Això va portar-nos a dues reflexions:
- En primer lloc veure com la COVID està afectant la salut mental, quines eines es poden fer servir, què en pensem i com ho visualitzem.
- En segon lloc, l’avís de la propera onada, que seria l’epidèmia de la salut mental. Situació forta, potent, global.
Intervencions:- S’emfasitza que els problemes amb atenció telefònica no són les mesures més adequades per persones quina salut es trunca.
- La gran dificultat de saltar la barrera de la comunicació no presencial.
- La crisi econòmica ha agreujat les situacions d’ansietat.
- Als adolescents i infants, el patiment s’enforteix per manca dels
referents habituals del seu entorn... mestres... infermera de la consulta... amics..
- La soledat de nens als domicilis per la situació social familiar.
- Feines precàries, que es volen amagar a l’entorn social.
- El patiment de la vida no és una malaltia, li posen un nom i es soluciona tot prescrivint un fàrmac.
- Va quedar palès que si el problema és social, la solució del problema ha de ser social.
- Les ferides que ens ha deixat el patiment les hem de solucionar entre tots: el psicòleg, el capçalera, també, el mestre, el veí, el treballador social...
- Refer els vincles estables presencials, educadors de carrer, entrenadors esportius, ... posant els recursos a la rel del problema.
- Els referents haurien d’estar a l’inici del problema detectat, per reiniciar la recirculació de la comunicació interrompuda artificialment per manca de la narració del problema.
Necessitats:
- Per als joves que ja tenim l’e-Konsulta’m, de fàcil accessibilitat, voldríem més visibilitat.
- Dins l’àmbit de salut mental, conèixer ajuts i sortides socials. “Emergències” ha muntat aquest servei: https://sem.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/20200416-centenar-psicolegs-sem-ofereixen-suport-emocional-a-traves-app-gestioemocionalcat
- Espais comunitaris que facilitin la comunicació, des del disseny de la ciutat com també dels edificis, llocs allà on trobar-se de manera natural...
- Als plans de salut mental les residències no entren! No es tenen en compte. La gent viu en SOLITUD.
- Comunicació i coordinació entre professionals: com rep el capçalera l’avís que el seu pacient està demanat atenció psicològica??, algun capçalera ens constata que no té cap avís que el seu pacient està demanant ajuda!
- Suport al suïcidi... ajut professional... el seu referent no ho sap i és el que -tenint la seva història mèdica i psicosocial- hauria d'ajudar.
- Avaluació dels resultats dels plans que s’engeguen i fer-los públics.
- Algunes noves prestacions que no arriben a desenvolupar-se com ara ...atenció al crònic...atenció bucodental...
Realitats - Comentem que alguns hospitals, finançats amb diners públics, incompliran la llei vers l’eutanàsia, l’avortament i altres coses que els hi van permetent.
- A les mutualitats de funcionaris i altres, que a la seva cartera no tenen atenció primària, els haurien d’obligar a contractar la xarxa de primària existent. Seria una font d'ingressos important.
- La xarxa de salut no és tal xarxa: no hi ha responsabilitat de interactuar, no estan integrats els serveis, ja no sols per estalviar recursos, sinó per ser més eficients
Reflexions:
El CAP és un referent molt important, ja què tot el tema social s’enllaça amb la patologia de base o la possible patologia.
Tenim manca de recursos i de control, hi ha múltiples proveïdors, entre ells, ordres religiosos.
No tenim autèntiques xarxes integrades d’acompanyament i el que ens ofereixen, com a tals xarxes, no tenen una integració real i operativa: no s’acompanyen les unes a les altres, no tenen una interconnexió i avaluació.
Cal la participació dels usuaris en la gestió dels centres per tal d’anar creant i enfortint aquests vincles; així la tasca seria molt més gratificant.
