Molts de vosaltres el coneixeu de fa temps. Heu compartit molts anys d’activisme al barri. Dels que vau començar en la clandestinitat, a principis dels 70 a les Comissions de barri, fins que es van poder fer AVV legals, com la nostra ara fa 50 anys. El seu activisme veïnal va merèixer el Premi d’H-G a l’any 1990 i la Medalla d’Honor de la cuitat al 1998.
Del Toni destacaríem el seu compromís, la seva tossuderia i tenacitat i la seva passió per la vida.
El Compromís amb la seva comunitat, el seu compromís polític, que no partidista perquè defensava els interessos del barri per sobre de tot. La seva divisa: BARRI, DISTRICTE, CIUTAT i afegia... i PAÍS.
La seva tossuderia i tenacitat que feia que el carreguessis d’arguments i paciència si en algun tema discrepaves. Però una tenacitat que ens deixa com a llegat persistir en els nostres projectes, en els nostres objectius. I la gent que sabem dels tempos amb que funciona l’administració, sabem quan necessari és seguir els temes, persistir amb tossuderia... del Toni destacaríem la seva capacitat de defensa davant les institucions d’allò que considerava just.
I la seva passió per la vida que el feia gaudir en cada inauguració d’equipaments, d’espais verds, en cada Festa del barri amb el seu famós Cremat ... En un barri on hi ha hagut aquests 50 anys grans transformacions, algunes derivades per obertura de la Ronda, d’altres per les grans illes d’equipaments com la del Torrent de Melis o la del Mercat.
I ressaltaríem també la seva prodigiosa memòria que el feia retenir cada detall, cada data de cada lluita, de cada projecte...
Aquests darrers anys va començar a portar a l’AVV els arxius que tenia a casa a mida que els anava ordenant. Sabia que era important salvaguardar la memòria de tot allò que s’havia aconseguit perquè recordéssim que cada guany que hem tingut al barri i a la societat s’ha fet amb l’esforç i tenacitat de moltes persones, amb el concurs de moltes associacions... que han fet possible el que tenim avui.
Al febrer de l’any passat en Toni ens va reunir una colla, la que seria la Comissió de la celebració dels 50 anys de l’AVV. Volia que, con en els 25 anys, quedés constància d’allò aconseguit i del que encara quedava per fer.
Malauradament a la primavera va començar a trobar-se malament, però ell va seguir tos els preparatius fins al final. Vam estar contents de que pogués gaudir de la Celebració.
Va poder venir al Cremat de Festa Major amb la sorpresa de la visita del seu capgros, al dinar dels 50 anys i per últim, a la festa sorpresa de mitjans de setembre on ens vam reunir una colla d’amics que li havíem posat una placa donant el seu nom a un descampat que ell sempre reivindicava que havia de ser una PLAÇA: La Plaça Antoni Roca, activista veïnal. Tot un símbol de que les reivindicacions seguirien vives.
Allà ens va deixar el seu missatge: Jo aquests anys he fet el que he pogut... vosaltres seguiu, seguiu...
I en això estem, Toni. Seguirem, no ho dubtis...
