LA REMUNICIPALITZACIO DE L'AIGUA

Com ja varem informar en aquest blog, el 15 de setembre va tenir lloc, a la Plaça de la Vila de Gràcia, una xerrada  promoguda per les Plataformes Enginyeria sense fronteres, Aigua és vida i  amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona a propòsit de la remunicipalització de l’aigua .

Totes les intervencions van ser molt interessants, però volem destacar-ne dues: la de Cèlia Blauel perquè ens assenyala una camí a seguir en la gestió d’un ben escàs i preuat i la de Janet Sanz perquè, finalment, l’Ajuntament es pren de manera seriosa un assumpte que ens toca de molt a prop: la nova empresa mixta Agbar- Ajuntament de gestió de l’aigua, creada a l’anterior mandat i el control que sobre la seva gestió  ha de fer l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Cèlia Blauel, Tinent d’Alcalde de Paris i Presidenta d’Aigües de Paris, va explicar com van crear una empresa municipal per gestionar l’ aigua de la municipalitat de París. La nova empresa ha recol·locat tots els treballadors de las dues empreses privades que fins aleshores gestionaven l’aigua, ha fet un treball de substitució de les velles canonades d’amiant, ha millorat el manteniment de les conduccions i, el que és més important, ha dut a terme una política social que ha impedit els talls d’aigua a famílies desfavorides i, en d’altres casos, ha negociat la forma de pagament de les factures. Aquesta nova gestió ha aconseguit rebaixar el preu de l’aigua un 8%.

Janet Sanz és Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i responsable de l’àrea de Medi Ambient. Segons va dir, la primera petició que va fer a la primera reunió que va tenir lloc de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) va ser la de demanar una auditoria pública de la constitució d’aquesta empresa mixta de la que us hem parlat anteriorment. Empresa de  la qual l’Ajuntament només té un 15%. L’altre 85%, AGBAR n’és la propietària. Això deixa l’Ajuntament en una situació de clar desavantatge a l’hora de poder imposar certes polítiques socials en la gestió i en altres àmbits.

D’altra banda, ha demanat a l’empresa tota la informació necessària per a conèixer la situació de les instal·lacions, la substitució de canonades d’amiant, els treballs de manteniment… per a poder controlar que tot allò al que s’ha compromès  es dugui a terme.

Per primera vegada han pogut conèixer que els talls d’aigua que s’han produït a l’AMB han estat de 20.000 i 140.000 a tota Catalunya.

Hem de saber que hi ha municipis de Catalunya que ja han  remunicipalitzat la gestió de l’aigua i que altres, com Terrassa, estan en vies de fer-ho.