Un milió i mig de persones migrants de l'Amèrica Llatina viuen, a l'Estat espanyol, de manera regular. Desenes de milers ho fan de manera irregular.
A l'Estat espanyol, el dèficit de cures, els ritmes laborals o l'augment de la quantitat de gent gran que necessita cures, ofereix llocs de treball fins ara precaritzats. Dones migrades ocupen aquests llocs per omplir un buit que tradicionalment han cobert les dones, de manera no remunerada, a les famílies. Alhora, a la seva família o comunitat d’origen, el buit de cures que ha deixat en migrar serà cobert per altres dones –sovint àvies, tietes o germanes–, que queden a càrrec d'infants, persones dependents i altres tasques comunitàries relacionades amb la cura.
Els obstacles per sol·licitar asil i el 94% de denegacions, representen greus violències contra qui cerca refugi a l'Estat espanyol. La llei d'estrangeria permet l'entrada de milers de migrants, que es veuen obligades a viure en la precarietat de la irregularitat durant almenys tres anys. El principal obstacle que es troben les que intenten portar la seva família cap a l'Estat espanyol són els llargs períodes d'espera derivats de la densa burocràcia que s'ha de fer. Altre vegada, es deshumanitzen les persones, les maternitats i les menors, sotmetent-les a un tràmit complex i ple d'obstacles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada