AIGUA ES VIDA ens envia aquest comunicat
La
privatització exprés de la “joia de la corona” ha comportat més espoli a les
arques públiques i pitjor servei
Junts
pel Sí i la CUP tenen l'oportunitat de demostrar la seva aposta per un país al
servei de la gent i no de les multinacionals
Barcelona, 9 d'octubre de
2015. Aigües Ter-Llobregat (ATLL), l'empresa pública encarregada de
subministrar l'aigua als dipòsits de capçalera de gairebé 5 milions d’habitants
de Catalunya, fou creada el 1990 amb una visió de crear estructures d'estat que
els últims anys, paradoxalment, sembla haver-se perdut. La companyia,
guanyadora de premis internacionals per la seva bona gestió, fou
privatitzada el 2012 pel llavors recent arribat govern de Convergència i Unió
a través d'una simple disposició addicional en la llei Òmnibus.
Però el procés de
privatització ha sigut més que polèmic. Alguns dels elements que cal
destacar són:
·
La forta oposició municipal que ha
aixecat, en tant que els municipis són copropietaris d'ATLL i en cap moment han
sigut consultats, fet que ha propiciat l'aprovació de nombroses
mocions municipals arreu del territori.
·
El desgavell polític i judicial en què
s'ha vist immersa des del primer dia, amb situacions tant esperpèntiques com
són la Generalitat denunciant-se a ella mateixa, dimissions de consellers,
canvis en l'Òrgan Administratiu de Resolucions Contractuals de Catalunya
(OARCC) - l'organisme unipersonal depenent del departament de presidència que
inicià la batalla judicial –, o l'aparició de misteriosos correus no signats
a aquest òrgan, que aportaven arguments per convertir AGBAR en la guanyadora
del concurs.
·
La subordinació de l'interès general als
interessos privats: la dessaladora del Prat, que ha d'alleugerir i
contrarestar la sobreexplotació que viu el riu Ter, està funcionant sota mínims
o directament aturada, per una qüestió de maximització de beneficis.
·
La constatació un cop més de la incapacitat
del regulador per controlar al regulat, com es donà per exemple en el c
apítol de contaminació del passat mes de febrer al riu Anoia,
on Acciona (gestionant ATLL) i Agbar s'acusaven mútuament de l'episodi mentre
l'Agència Catalana de l'Aigua era incapaç de fer prevaldre els criteris públics
en les fonts d'abastament
Avui aquesta
privatització està en fals. L'última sentència del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya ha declarat nul el concurs de privatització, per la qual
cosa ni Acciona, la guanyadora del concurs i que a dia d'avui continua
gestionant ATLL, ni AGBAR, l'aspirant que busca acabar de completar el
monopoli de l'aigua a Catalunya, es podran quedar amb ella. La Generalitat,
en lloc d'acceptar que ha fet el ridícul i aprofitar la porta que obre la
sentència per replantejar-se la seva visió de país, decidí xutar la pilota
endavant i recórrer l'escrit judicial.
Les eleccions del 27S han
reconfigurat el mapa polític català. En aquest context, Junts pel Sí i la CUP
estan en converses per dibuixar els grans acords de país. Més enllà de
presidències i cares visibles, entenem que cal apostar per posar les
institucions al servei del país, començant per recuperar la gestió pública
d'ATLL.
A més a més,
Catalunya Sí
Que Es Pot, la CUP, ERC i el PSC van signar públicament el Compromís de l'Aigua de Catalunya, el passat 8 de
setembre, on es comprometien amb les demandes que aquí fem. Des d'Aigua és Vida
entenem que una política de primera ordre com és el subministrament d'aigua a
la població no pot estar subordinat a cap altre tipus de discussió o
negociació.
Amb l'aigua no es negocia.
