Com ja varem informar en
aquest blog, el 15 de setembre va tenir lloc, a la Plaça de la Vila de Gràcia,
una xerrada promoguda per les
Plataformes Enginyeria sense fronteres, Aigua és vida i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona a
propòsit de la remunicipalització de l’aigua .
Totes les intervencions van
ser molt interessants, però volem destacar-ne dues: la de Cèlia Blauel perquè
ens assenyala una camí a seguir en la gestió d’un ben escàs i preuat i la de
Janet Sanz perquè, finalment, l’Ajuntament es pren de manera seriosa un assumpte
que ens toca de molt a prop: la nova empresa mixta Agbar- Ajuntament de gestió
de l’aigua, creada a l’anterior mandat i el control que sobre la seva
gestió ha de fer l’Àrea Metropolitana de
Barcelona.
Cèlia Blauel, Tinent
d’Alcalde de Paris i Presidenta d’Aigües de Paris, va explicar com van crear
una empresa municipal per gestionar l’ aigua de la municipalitat de París. La
nova empresa ha recol·locat tots els treballadors de las dues empreses privades
que fins aleshores gestionaven l’aigua, ha fet un treball de substitució de les
velles canonades d’amiant, ha millorat el manteniment de les conduccions i, el
que és més important, ha dut a terme una política social que ha impedit els
talls d’aigua a famílies desfavorides i, en d’altres casos, ha negociat la
forma de pagament de les factures. Aquesta nova gestió ha aconseguit rebaixar
el preu de l’aigua un 8%.
Janet Sanz és Tinent
d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i responsable de l’àrea de Medi Ambient.
Segons va dir, la primera petició que va fer a la primera reunió que va tenir
lloc de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) va ser la de demanar una auditoria
pública de la constitució d’aquesta empresa mixta de la que us hem parlat
anteriorment. Empresa de la qual l’Ajuntament
només té un 15%. L’altre 85%, AGBAR n’és la propietària. Això deixa
l’Ajuntament en una situació de clar desavantatge a l’hora de poder imposar
certes polítiques socials en la gestió i en altres àmbits.
D’altra banda, ha demanat a l’empresa
tota la informació necessària per a conèixer la situació de les instal·lacions,
la substitució de canonades d’amiant, els treballs de manteniment… per a poder
controlar que tot allò al que s’ha compromès
es dugui a terme.
Per primera vegada han pogut
conèixer que els talls d’aigua que s’han produït a l’AMB han estat de 20.000 i
140.000 a tota Catalunya.
Hem de saber que hi ha
municipis de Catalunya que ja han
remunicipalitzat la gestió de l’aigua i que altres, com Terrassa, estan
en vies de fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada