EXPOSICIÓ
I XERRADA SOBRE LA BARCELONA DE LES PRIMERES DÈCADES DEL SEGLE XX
L'EFERVESCÈNCIA
SOCIAL ALS ANYS VINT, 1917-1923
El Grup de
memòria històrica del Guinardó té el plaer de presentar-vos aquesta exposició,
creada per l'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), que gira entorn les lluites
socials que van tenir lloc a l'anomenada "Rosa de foc". Per
aprofundir millor en el tema farem una presentació el dijous 31 de maig a les
19 hores, al Mas Guinardó, on comptarem amb la presència d'en Manel Aisa.
L'exposició
comprèn des de la Revolta de juliol del 1909, coneguda per la historiografia
tradicional com Setmana Tràgica, fins al 1923, amb la dictadura de Primo de
Rivera.
Aquests
anys són plens de fets cabdals com l'aixecament contra les lleves que havien de
lluitar a la guerra colonialista del Marroc, i la repressió consegüent, que
inclou l'afusellament de Ferrer i Guàrdia, entre d'altres. També trobarem el
naixement de la Confederació Nacional del Treball (CNT), l'organització de
masses anarcosindicalista que lluitarà contra un estat i unes institucions
immobilistes. Són els anys de la Gran Guerra, que enriquirà com mai a la
burgesia catalana, alhora que la majoria dels obrers pateixen els anomenats
sous de la fam. Però també són els anys de l'esperança revolucionària de Rússia
i Alemanya, de la creació dels Sindicats Únics de la CNT, de la vaga de la
Canadenca, de la conquesta de la jornada de les vuit hores i dels triomfs
sindicalistes a les vagues de, gairebé, tots els sectors laborals.
Però això comportarà la venjança de la
patronal catalana i del govern central. Aquests organitzaran els pistolers del
Sindicat del Lliure i el Sometent.
Personatges sanguinaris com Martínez Anido, Arlegui o Bravo Portillo
augmentaran la repressió fins quotes mai viscudes, com la llei de fugues. Per
la seva banda, alguns sectors de l'anarcosindicalisme organitzaran grups
d'afinitat per defensar-se d'aquestes agressions.
La
repressió contra tots els organs sindicals i els seus mitjans, l'empresonament
o assassinat dels seus principals militants tindrà com a conseqüència el
desmantellament de la CNT, de forma que, quan arribi el pronunciament de Primo
de Rivera el 1923, la central sindical es trobarà completament esgotada i sense
capacitat de reacció.